En la classe de Noves tecnologies Aplicades a l’educació, estem llegint un llibre anomenat “Les TIC a l’educació infantil”, els autors del qual són Jordi Cases i M. Roser Torrescasana.
Avui hem disposo a fer un breu resum dels capítols 1 i 2 i, a la vegada, a expressar la meva opinió sobre el tema.
Pel que fa al capítol 1 “Les TIC i l’escola”, parla que la revolució digital que ha donat lloc a la societat de la informació. Aqeusta, ha modificat de manera important tota la societat, ja que ha canviat la forma de portar a terme la majoria de les accions quotidianes i els postres hàbits. Per exemple, un dia que hi ha un apagó al poble, no podem cuinar, llegir, calentar-se,... açò expressa d’una manera clara la gran influència de les TIC actualment.
Aquest canvi, també ha succeït a l’escola., aquesta s’ha d’adaptar a la societat nova en tots els àmbits (administratiu, metodològic, físic,…) y aprofitar totes les possibilitats que ens ofereixen sense llevar importància als inconvenients. Hi ha moltes escoles, ja sigui per falta de diners, ... que encara no s’han adaptat a aquesta nova situació, i no se’n adonen que aquest fet pot estar desventajant els seus alumnes front els d’altres escoles que si s’han adaptat pel fet de que les noves tecnologies, com ja hem dit, són, i cada vegada més, imprescindibles per a moures en la societat actual.
Després, al capítol 2 “Aportacions de les TIC a l’educació infantil”, els autors argumenten el fet que l’alumne té un codi obert que cal omplir amb diferents aprenentatges. Aquests aprenentatges s’aconsegueixen mitjançant estímuls lliurats per diferents persones al llarg de la vida. El moment en els que més aprenentatges rebem són els primers anys (Educació infantil).
El nen necessita una ajuda per a aprendre a fer les coses, és a dir, té una dependència de l’adult, passa d’un ambient familiar a un plurifamiliar o social, millora considerablement les seues capacitats motrius… aquests aspectes en el cas de les TIC es verifiquen. En un principi, l’infant necessita un ajudant (mestre) que li indiqui el que ha de fer, les TIC ajuden a aprenentatge cooperatiu, i, a més, la millora de les capacitats motrius afavoreixen el millorament de l’ús de l’ordinador (teclat, rató,...).
Finalment parla de les TIC al PCC. Es considera que les noves tecnologies deuen de constar com un recurs o un contingut transversal a totes les assignatures. Ja que potencia mols aspectes com l’atenció, el treball en grup, la millora de les capacitats motrius fines, normes d’utilització, actituds, valors, estratègies,… Com un exemple podríem posar el cas del blog que he comentat en una entrada anterior, aquesta professora inclou activitats amb ordinador, DVD,... en tots els projectes realitzats amb els nens, i ella mateixa argumenta que funciona molt bé i, a més és de l’interès dels nens.
Com podem observar en l’exemple, el mestre és el més indicat per a apropar les TIC a l’infant d’una manera significativa. A més permeten fer un seguiment més individualitzat i proporcionen al docent una més fàcil comunicació de família - escola.
Avui hem disposo a fer un breu resum dels capítols 1 i 2 i, a la vegada, a expressar la meva opinió sobre el tema.
Pel que fa al capítol 1 “Les TIC i l’escola”, parla que la revolució digital que ha donat lloc a la societat de la informació. Aqeusta, ha modificat de manera important tota la societat, ja que ha canviat la forma de portar a terme la majoria de les accions quotidianes i els postres hàbits. Per exemple, un dia que hi ha un apagó al poble, no podem cuinar, llegir, calentar-se,... açò expressa d’una manera clara la gran influència de les TIC actualment.
Aquest canvi, també ha succeït a l’escola., aquesta s’ha d’adaptar a la societat nova en tots els àmbits (administratiu, metodològic, físic,…) y aprofitar totes les possibilitats que ens ofereixen sense llevar importància als inconvenients. Hi ha moltes escoles, ja sigui per falta de diners, ... que encara no s’han adaptat a aquesta nova situació, i no se’n adonen que aquest fet pot estar desventajant els seus alumnes front els d’altres escoles que si s’han adaptat pel fet de que les noves tecnologies, com ja hem dit, són, i cada vegada més, imprescindibles per a moures en la societat actual.
Després, al capítol 2 “Aportacions de les TIC a l’educació infantil”, els autors argumenten el fet que l’alumne té un codi obert que cal omplir amb diferents aprenentatges. Aquests aprenentatges s’aconsegueixen mitjançant estímuls lliurats per diferents persones al llarg de la vida. El moment en els que més aprenentatges rebem són els primers anys (Educació infantil).
El nen necessita una ajuda per a aprendre a fer les coses, és a dir, té una dependència de l’adult, passa d’un ambient familiar a un plurifamiliar o social, millora considerablement les seues capacitats motrius… aquests aspectes en el cas de les TIC es verifiquen. En un principi, l’infant necessita un ajudant (mestre) que li indiqui el que ha de fer, les TIC ajuden a aprenentatge cooperatiu, i, a més, la millora de les capacitats motrius afavoreixen el millorament de l’ús de l’ordinador (teclat, rató,...).
Finalment parla de les TIC al PCC. Es considera que les noves tecnologies deuen de constar com un recurs o un contingut transversal a totes les assignatures. Ja que potencia mols aspectes com l’atenció, el treball en grup, la millora de les capacitats motrius fines, normes d’utilització, actituds, valors, estratègies,… Com un exemple podríem posar el cas del blog que he comentat en una entrada anterior, aquesta professora inclou activitats amb ordinador, DVD,... en tots els projectes realitzats amb els nens, i ella mateixa argumenta que funciona molt bé i, a més és de l’interès dels nens.
Com podem observar en l’exemple, el mestre és el més indicat per a apropar les TIC a l’infant d’una manera significativa. A més permeten fer un seguiment més individualitzat i proporcionen al docent una més fàcil comunicació de família - escola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario